La Dama d’Elx, trobada a l’Alcúdia, és una de les obres escultòriques més cèlebres del món. Actualment es custodia al Museu Arqueològic Nacional a Madrid.

La troballa de la Dama d’Elx

El dimecres 4 d’agost de 1897, un xiquet de 14 anys, Manuel Campello, que realitzava faenes agrícoles a l’Alcúdia d’Elx, es trobà una pedra. En traure-la, aparegué el rostre del bust. L’escultura es trobava una miqueta inclinada a la seua dreta, mirant al sud-est, sobre dues lloses de pedra de carreu. La seua localització i situació desvelen que es tractà d’una ocultació intencionada, ja que per a la seua seguretat es construí un semicercle de lloses protectores que delimitaven l’espai suficient per a albergar-hi la peça.

A més, una vegada dipositada la peça es tapà amb arena procedent de la platja il·licitana de la Marina, el que permeté que la Dama arribara al moment del seu descobriment conservant bona part de la seua policromia.

La venda

L’11 d’agost aplegà a la ciutat l’arqueòleg francés Pierre Paris per assistir a les representacions del Misteri, invitat pel cronista i arxiver municipal Pere Ibarra.

Entusiasmat plantejà aquell mateix dia i els successius la possibilitat de comprar l’obra per a França i, per diverses circumstàncies, n’acordaren la venda per 4.000 francs (5.200 pessetes de l’època).

Tornada a Espanya

Finalment, el 8 de febrer de 1941, la Dama creuava la frontera per Portbou en tren camí de Madrid junt amb altres obres artístiques i arqueològiques espanyoles.

Després del seu fugaç pas per Elx en 1965, durant 14 dies amb motiu d’una exposició de cultura ibèrica, la Dama es traslladà del Prado al Museu Arqueològic Nacional a Madrid.

Finalment, en 2006, amb motiu de la inauguració del MAHE, estigué vora sis mesos de nou en la seua cuitat d’origen, on la Dama d’Elx va ser valorada en 15 millors d’euros, per a l’assegurança.

L’escultura

La Dama d’Elx és un bust tallat en gres, procedent de la pedrera local Peligro, en el moment de la troballa conservava restes de pintura roja, blava i blanca que decorava els llavis, la mantellina i el mantell. La seua alçària és de 56 centímetres i el perímetre dels seus muscles i pit de 115 centímetres, sent així les seues proporcions de grandària natural.

Encara que la procedència de la pedra indica que l’obra va ser esculpida a l’Alcúdia, entre els últims anys del segle V i la primera mitat del IV, el seu autor pogué haver sigut tant un iber com un escultor forà.

A Elx es poden trobar reproduccions a grandària real a la Glorieta, en el Jardí Artístic Nacional Huerto del Cura, dues en l’Ajuntament, museus, aeroport, i diversos llocs amb una àmplia diversitat de grandàries i representacions. Existix també una recreació en gres realitzada per Arcadi Blasco en l’avinguda del Ferrocarril i una altra de Manolo Valdés de 4 metres d’alçària i 5.500 quilos de pes, en el campus de la Universitat Miguel Hernández.