El Misteri, o Festa d’ Elx, el més genuí senyal d’identitat de la ciutat, és un drama cantat, d’origen medieval, que relata la dormició, assumpció als cels i coronació de la Mare de Déu. Està dividit en dos actes: la Vespra (Vespra), que es representa el 14 d’agost i el Dia de la Mare de Déu, el 15 d’agost. L’escenari és la basilica barroca de Santa Maria, en la construcció de la qual es va tenir molt en compte aqueixa finalitat.

L’accés a la basilica, tant el 14 com el 15, és lliure, les portes romanen obertes de bat a bat; encara que, a causa de l’enorme popularitat de l’obra i a la devoció que per ella senten els il·licitans, resulta imprescindible acudir al temple amb diverses hores d’antelació.

Assajos generals

L’11, 12 i 13 d’agost es duen a terme els anomenats assajos generals, que concentren en un sol dia tota la trama, de la qual es pot gaudir mitjançant la compra d’una entrada.

A més, els anys parells hi ha funcions extraordinàries el 29 i 30 d’octubre (amb entrada) i 1 de novembre (accés lliure: al matí la Vespra, seguida de la processó de l’enterrament i, a la vesprada, el Dia de la Mare de Déu).

Origen medieval

El seu origen, medieval, es remunta a la segona meitat del segle XV, ha sobreviscut fins als nostres dies gràcies a una butlla papal d’Urbà VIII en 1632, després que en el concili de Trento (1545-1563) es van prohibir les escenificacions a l’interior dels temples cristians. La perseverança i l’amor dels il·licitans han convertit la Festa en l’últim vestigi viu d’aquest tipus de manifestacions.

La música procedeix de diverses èpoques i estils, amb melodies medievals, renaixentistes i barroques, amb exemples de monodia i polifonia. La representació éstà a càrrec de cantors no professionals i una escolania infantil de veus blanques per als papers de Maria i dels àngels, ja que a l’Edat Mitjana les dones no podien intervenir en obres teatrals i eren éssers impurs per a la litúrgia.

Aparells aeris

Si alguna cosa caracteritza el Misteri és la complexitat de la posada en escena, amb la divisió de l’espai escenogràfic en horitzontal-terrestre i vertical-aeri i la utilització d’aparells aeris que descendeixen des de l’interior de la cúpula de la basilica.

El 18 de maig de 2001, la UNESCO el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, va ser la primera festa espanyola que va obtenir aquest guardó.