La terra que va veure nàixer la Dama, que va contemplar fascinada el sorgiment medieval d’aqueix prodigi anomenat Misteri; que va sembrar, va conrear i va cuidar centenars de milers de palmeres, baix l’amable ombra de les quals discorre la vida quotidiana dels seus ciutadans; la terra, en definitiva, que ha sigut mereixedora per part de la Unesco de dues declaracions de Patrimoni de la Humanitat ha de ser, per necessitat, una terra de matisos i contrastos.

El recorregut assossegat pels carrers i places del centre històric d’Elx permet descobrir la combinació de construccions nobles i monumentals (basílica de Santa María, alcàsser de la Senyoria, torre de la Calahorra, convent de la Mercè i Ajuntament, entre d’altres), testimoniatge d’un ric passat, amb els edificis propis d’una ciutat jove i dinàmica. Aquesta riquesa arquitectònica es complementa amb una xarxa de museus els continguts dels quals són d’indubtable atractiu per al visitant.

L’estratègica situació del primitiu emplaçament de la ciutat a L’Alcudia, dos quilòmetres al sud de l’actual urbs, va marcar la seua història. Per ella van passar diverses civilitzacions, l’empremta de les quals perviu al seu museu i parc arqueològic. Les restes de la cultura neolítica mostren la presència d’assentaments humans ja des de cinc mil anys abans de la nostra era. 

Ibers, romans i àrabs

Els períodes iber i romà (segles V a. C. a l’II d. C.) són els de màxima esplendor en l’antiga ciutat, amb grans edificacions, temples i profusió d’escultures, com la Dama d’Elx. Probablement es va convertir en un focus cultural i religiós del territori circumdant, que rebia al seu torn la influència del Mediterrani des del proper port (Portus Illicitanus, a l’actual Santa Pola). Durant l’etapa com a colònia romana, Illici va arribar a emetre la seua pròpia moneda.

Després de diverses incursions de francs, germans i bizantins, la ciutat va entrar en un període de dominació de la població hispà-romana per part de la cultura visigoda, adquirint així nova rellevància. Va arribar a tenir bisbat propi, amb prelats que participen en diversos concilis i una basílica de relleu, les restes de la qual es poden visitar a L’Alcudia.

Entre els segles IX i X, els àrabs procedents d’Egipte funden una nova vila, Ils, dos quilòmetres al nord de l’anterior, al costat de la llera del riu, i la protegeixen amb una muralla, de la qual encara es conserva la seua principal torre, La Calahorra. L’activitat comercial i econòmica viu una etapa d’esplendor, gràcies al desenvolupament de l’agricultura. Mostra d’aquest benestar són els Banys Àrabs del segle XII, que es poden visitar al centre de la ciutat. El Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE) ofereix al visitant una àmplia panoràmica dels avatars de la urbs, tant en el seu antic emplaçament com en l’actual, enriquida amb elements interactius.